^ ^ PAZ ^ ^ defender la alegria

Defender la alegría como una trinchera
defenderla del escándalo y la rutina
de la miseria y los miserables
de las ausencias transitorias
y las definitivas

defender la alegría como un principio
defenderla del pasmo y las pesadillas
de los neutrales y de los neutrones
de las dulces infamias
y los graves diagnósticos

defender la alegría como una bandera
defenderla del rayo y la melancolía
de los ingenuos y de los canallas
de la retórica y los paros cardiacos
de las endemias y las academias

defender la alegría como un destino
defenderla del fuego y de los bomberos
de los suicidas y los homicidas
de las vacaciones y del agobio
de la obligación de estar alegres

defender la alegría como una certeza
defenderla del óxido y la roña
de la famosa pátina del tiempo
del relente y del oportunismo
de los proxenetas de la risa

defender la alegría como un derecho
defenderla de dios y del invierno
de las mayúsculas y de la muerte
de los apellidos y las lástimas
del azar
y también de la alegría

Mario Benedetti

¿Por qué perderá el PP? ^ ^

ABC

En todos los países democráticos las principales opciones de gobierno son dos: un gran partido o alianza de centroderecha y un gran partido o coalición de centroizquierda. Esas opciones suelen cubrir un amplio espacio ideológico y sociológico que les es disputado, respectivamente, por fuerzas situadas a su derecha y a su izquierda.

Esas dos grandes opciones de gobierno compiten por un importante espacio central y reclaman el voto útil de las fuerzas que dicen situarse en sus flancos derecho e izquierdo, respectivamente.

En la labor de convencer a los indecisos es trascendental la valoración de la gestión del gobierno saliente, la apreciación de la labor de la oposición y la solidez y coherencia de ambas ofertas electorales. Los electores asimismo valoran el talante y moderación de quienes reclaman su apoyo. Los partidos que se sitúan más en los extremos se ofrecen como complementos a esas dos grandes fuerzas para condicionar su futura acción de gobierno en caso de ganar.

Todos los países necesitan de partidos que recojan todo el espectro de sensibilidades. Y lo necesita también el conjunto del sistema político para dar las respuestas adecuadas en cada momento y mantener la propia funcionalidad y equilibrio de las instituciones.

En España la situación se presenta algo más compleja puesto que en el caso del PSOE se cumplen las condiciones de un centroizquierda moderno y dialogante, mientras el PP es un centroderecha que vive desde hace tiempo un proceso de radicalización que le ha sometido a los dictados de los sectores más rancios y extremistas de la derecha española. En el caso español, lamentablemente, el PP, que supo recoger en su momento la herencia de UCD y el CDS uniéndola a la de AP, ha ido apartando progresivamente de su núcleo decisorio a los sectores más templados. Se pueden poner nombres: Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, Josep Piqué, Jaume Matas, los diputados Calomarde y López Medel y, más recientemente, Gallardón.

En efecto, el PP lleva 15 años escorándose a la derecha, y tras la designación «digital» de Rajoy como sucesor de Aznar, la continuidad del núcleo duro del expresidente (Acebes y Zaplana), la asunción de los postulados ideológicos de la FAES (liderada por Aznar) y la asunción acrítica de las consignas de radiopredicadores y tertulianos que se distinguen por su radicalidad e intolerancia, no representa ya una fuerza de centroderecha europea moderna que pueda dar respuesta los sectores centrales que exigen una moderación y un talante que el PP ya no exhibe. Este PP no puede representar a quienes habitualmente deciden quien gana unas elecciones y quien gobierna un país.

El PP perderá porque a muchos ya no les parece un partido de centro. Y, lamentablemente, no lo es. Sólo cuando haya perdido nuevamente las elecciones y aprenda de sus errores podrá recuperar su condición de partido de centroderecha y, con ello, sus posibilidades de ganar las elecciones y de gobernar en el futuro.

Miquel Iceta
Viceprimer Secretario del PSC
TRIBUNA ABIERTA

¿Tambíén quitará el PP el velo a las monjas"

IU: "¿También quitará el PP el velo a las monjas?"
AGENCIAS - Madrid - 09/02/2008

Gaspar Llamazares, coordinador general de Izquierda Unida, no sólo arremetió ayer contra la propuesta "racista, clasista e islamófoba" del PP de obligar a los inmigrantes a firmar un contrato de inmigración. También atacó el plan de Mariano Rajoy de regular el uso del velo. "Me pregunto si Rajoy quiere quitar el velo solamente a la persona que tenga una religión islámica o también se lo va a quitar a las monjas en este país. Me pregunto si ese decreto incluye a las monjas, que llevan velo y lo llevan en algunos casos dentro de las escuelas, donde forman a los alumnos", planteó.

Durante un desayuno con el Círculo de Corresponsales Extranjeros acreditados en España, Llamazares indicó que la "reacción islamófoba" que aparece en ese "contrato de servidumbre" tiene también un "tufillo nacional católico al que le repugna todo lo que sea diversidad y pluralidad religiosa. Es como clásicamente trata la derecha a los inmigrantes, con muchos deberes y pocos derechos".

El coordinador general de IU cree que las propuestas del PP buscan "fidelizar el voto de la extrema derecha" y añadió que "el discurso racista o discriminatorio es muy querido por el PP".

L’ull crític.

El divendres Ple Ordinàri de l’Ajuntament d’Abrera, altre jornada maratoniana gracies a les preguntes/míting del PP, que fa un ús abusiu del seu dret a preguntar al Govern Municipal. Els què hem assistit a les assemblees de veïns de Ca n’Amat aquestes últimes setmanes, hem escoltat el mateix discurs que ja resulta pesat i avorrit inclòs per els seus propis companys.

Maria Soler explico els motius per modificar el projecto del Centre Polivalent del Rebato, un gran equipament que molt aviat s’omplirà de continguts per donar entre altres, resposta a les necessitats dels nostre joves:
Primer. Variacions del projecte original per millorar l’estructura de fonamentació del edifici.
Segó. Augment del preu de les millores y complements, ascensors, escales de seguretat, butaques del auditori, etc.
Tercer. Diferencies amb el projecte original, sobre tot mides.

Maria Soler, també va desmentir els remors que va publicar EUiA respecte al retard en el inici de la construcció dels habitatges de protecció oficial i el mercat municipal. Va demanar prudència per tractar aquests temes que resulten especialment sensibles per a la població.

ERC es va queixar de les intervencions que fa IC-Verds (ADA a Abrera) a l'aprofitar les opinions dels grups que li precedeixen. IDEES ICV, IDEES. Per cert IC-Verds (ADA a Abrera) reclamarà al ACA, Agència Catalana de l'Aigua les deficiències que va denunciar al Ple en la cubeta d'Abrera?, treballaran pel interès general dels veïns d'Abrera? ho tenen fàcil, el ACA depèn de la Consellerìa de Medi Ambient i Habitatge, el Conseller Francesc Baltasar és el seu company de IC-Verds.

Salut i socialisme.

Anem per feina

Parlem de la VI Conferència Nacional del PSC celebrada a Girona. Dos dies d'intens debat sobre infraestructures, habitatge i convivència. Dos dies d'anàlisi seriós dels problemes i de propostes sòlides per entomar-los i resoldre'ls.

Podem resumir la resolució política en set punts principals.

1. Una exigència de redistribució de competències i recursos cap als Ajuntaments, com el nivell de govern que ha d'afrontar en primera línia els problemes que més preocupen la ciutadania.

2. La demanda que els tres nivells de govern actuïn de forma eficaç i coordinada, en la lògica d'un funcionament federal, per tal de poder entomar amb la màxima capacitat d'actuació els grans problemes de la nostra societat en l'inici del segle XXI.

3. Una valoració positiva del primer any del nou Govern de Catalunya presidit per José Montilla, amb 13 lleis aprovades, el rècord històric d'inversió per habitant recollit en els pressupostos per al 2008, 6875 funcionaris docents nous, 2752 professionals sanitaris nous, 1261 nous Mossos d'Esquadra, reducció de les llistes d'espera en un 8%, 130.000 noves targetes sanitàries, desplegament de la Policia de Catalunya al Baix Llobregat, Alt i Baix Penedès i Garraf, ajuts per la construcció de 53 noves biblioteques, augment del 43,7% del pressupost en R + D + i i del 43% en el Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya per als Ajuntaments.

4. Plena disposició a col·laborar en l'elaboració i concertació dels Pactes Nacionals per a la Immigració, la Recerca i la Innovació i la nova Llei d'Educació de Catalunya. Les resolucions de la Conferència són aportacions de primer ordre a aquest esforç.

5. Suport exigent, compromès i apassionat al Govern Zapatero. Pel que ha fet i pel seu impuls a l'Espanya plural. Un suport que hem volgut subratllar avui amb motiu de la celebració avui a Madrid de l'acte públic de proclamació de José Luis Rodríguez Zapatero com a candidat socialista a la Presidència del Govern a les properes eleccions generals.

6. Suport a la negociació del nou sistema de finançament autonòmic. Perquè des de l'any passat Catalunya està en fals perquè Artur Mas va renunciar a una clàusula de revisió quinquennal en la negociació del sistema 2001-2006 i perquè ho diu el nou Estatut. Perquè ho reclamen els catalans, ho necessita el nostre país i ho exigeixen les polítiques que cal desenvolupar. Massa anys d'inversió insuficient ho posen de relleu. Després de llargs anys de potents polítiques de reequilibri territorial impulsades pel PSOE amb el nostre suport, i després de vuit anys de govern del PP amb el suport de CiU, que van servir sobretot a enfortir Madrid i la seva àrea d'influència, ara li toca a Catalunya. És de justícia. I tots els estudis demostren que això és així, ho ha dit Foment, ho ha dit la Cambra de Comerç, ho han dit les Universitats, els sindicats, ho ha dit tothom. Ara li toca a Catalunya. Però que ningú no s'esveri. No trobaran en els socialistes actituds insolidàries ni un esperit d'enfrontament entre Comunitats. Trobaran, això sí, la legítima reclamació dels catalans, encapçalats pel seu govern que té l'obligació de defensar allà on calgui i davant de qui calgui els interessos de Catalunya.

7. El PSC surt amb més idees i amb més empenta d'aquesta 6a Conferència Nacional. Forts i units al servei de les persones. Forts i units al servei del país.

Anem per feina.

Som socialistes.

Formen part d’una àmplia corrent de pensament mundial formada pels que estem convençuts que un món millor és possible. I que serà un món en el que les persones gaudiran dels mateixos drets, d’una igualtat real d’oportunitats. Serà un món en què res no serà jutjat pel seu preu, sinó pel seu valor. Serà un món en que la societat s’organitzarà per tendir a l’ideal segons el qual cada persona tindrà cobertes les seves necessitats i que cada persona aportarà segons les seves possibilitats... No ens resignem davant les injustícies, les desigualtats, la pobresa, l’exclusió, la manca de llibertat, la negació dels drets humans... Són alhora sentiment i compromís.

Miquel Iceta, club de conferències del PSC el 28 de juny de 2005.